'...un montón de gente esperando en el andén de una estación. Para ir al trabajo. Han hecho lo mismo cien veces, mil veces. No es más que un andén. Poca cosa más se puede decir. Pero podría ser que para uno de esos currantes que hacen el mismo trayecto cada día estar ahí al borde del andén sea algo más que esperar el tren. Podría ser incluso el borde del precipicio. El borde del universo. Está contemplando el fin de todos los dias que vendrán y trazando una sombra sobre todos los dias que ya pasaron.'
Cormac McCarthy.
|
About me
- Alvart
- I am creative, methodical, persistent, passive and a little neurotic. Drawing, reading randomly and floating into the sea are the best things I'm able to do. I've got here some drawings I've done. There are also poems I've read. I like coming here to read them again, just in case their meaning have changed.
10 April 2015
Esperando el Sunsed Limited.
19 March 2015
Leaves of grass
Stop this day and night with meand you shall possess the origin of all poems,You shall possess the good of the earth and sun....there are millions of suns left,You shall no longer take things at second or third hand....nor look through the eyes of the dead....nor feed on the spectres in books,You shall not look through my eyes either,nor take things from me,You shall listen to all sides and filter them from yourself.Walt Whitman
quédate hoy conmigo,
Vive conmigo un día y una noche
Y poseerás el origen de todos los poemas,
Poseerás lo bueno de la tierra y el sol...
Aún quedan millones de soles,
nada tomarás ya de segunda o tercera mano...
Ni mirarás por los ojos de los muertos,
Ni te nutrirás con el espectro de los libros.
Tampoco contemplarás el mundo con mis ojos.
Ni tomarás las cosas de mis manos.
Aprenderás a escuchar en todas direcciones.
Y las filtrarás por ti mismo.
Walt Whitman
23 December 2014
16 March 2014
la mort i la primavera
'... I aleshores em va agafar por. La por venia d'aquella resina que bullia sola, del sostre de llum amagat per tanta fulla, de tantes ales blanques que volaven com fulles de flor, de l'abella de mel, de les fulles mortes a terra que només eren record de fulla, ombres de primavera... I me'n vaig anar, de primer a poc a poc i a recules; després vaig arrencar a córrer com si m'empaitessin l'home, la forca i la destral. A la ratlla del riu em vaig aturar amb les mans encastades a les orelles per a no sentir la quietud. L'abella em seguia. Vaig tornar a travessar el riu per sota per a enganyar-la i deixar-la perduda i sola amb les roses de gos i amb les aranyes que l'esperaven. A l'altra banda del riu vaig deixar la pudor de la fulla menjada d'eruga i vaig trobar la pudor de fems. La mort i la primavera. I vaig caure estirat a terra amb el cor buit de sang i les mans gelades. Perquè jo tenia tretze anys i l'home que s'havia ficat a dins de l'arbre per morir era el meu pare.'
MERCÈ RODOREDA
La mort i la primavera
1ª versió, capítol V de la primera part.
6 October 2013
26 April 2012
Altitude
I wonder
how it would be here with you,
where the wind
that has shaken off its dust in low valleys
touches one cleanly,
as with a new-washed hand,
and pain
is as the remote hunger of droning things,
and anger
but a little silence
sinking into the great silence.
how it would be here with you,
where the wind
that has shaken off its dust in low valleys
touches one cleanly,
as with a new-washed hand,
and pain
is as the remote hunger of droning things,
and anger
but a little silence
sinking into the great silence.
Altura
Penso
con seria aquest lloc amb tu,
aquí, on el vent,
després d'haver-se tret la pols en les baixes valls,
em toca, net,
com una mà acabada de rentar,
i el dolor
és com la remota fam de coses que brunzen,
és com la remota fam de coses que brunzen,
i l'odi
sols és un lleu silenci
que s'enfonsa en el gran silenci.
Lola Ridge
Lola Ridge
Subscribe to:
Posts (Atom)