El derecho a soñar

...Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega.

Eduardo Galeano

el bosc de la nit

'...fou el marrà mes indecent de tots el pobres verros que han follat la seva pròpia palla...'

'...el dolor de l'home s'enfila costa amunt; és cert que se li fa difícil suportar-lo, però també se li fa difícil mantenir-lo.'

'és estrany i terrible que hi hagi tanta gent que només poden fer el que volen daltabaix de la teulada, quan porten un dogal posat, o sota l'aigua, o envoltats del silenci que subsegueix el tret.'

'...crec que aquest món és terrible, aquest salt en la foscor terriblement executat que anomenen vida.'

'...diuen els savis que la remembrança de les coses passades és tot el que tenim pel futur...'

Djuna Bages
Del llibre 'El bosc de la nit!'

the last invocation

 At the last, tenderly,

from the walls of the powerful. fortress'd house,

from the clasp of the knitted locks

from the keep of the well-closed doors,

let me be wafted.

Let me glide noiselessly forth;

with the key of softness unlock the locks- with a whisper,

set open the doors, oh soul!

Tenderly! be not impatient!

(strong is your hold, oh mortal flesh!

strong is your hold, oh love)

Walt whitman

la darrera invocació

Finalment,
deixant els espessos murs de la meva fortificada llar,
deixant enrera panys i forrellats,
deixant enrera les portes ben tancandes,
me'n vaig a poc a poc.

Sigilosament m'esllavisso.
Poso una clau ingràvida -un sospir- als panys.
Obre les portes, ànima meva!

Dolçament, sense impaciència...
T'aferres fort, carn mortal
t'aferres fort, amor!

Walt Whitman.

no volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jovenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
u la verdad desagradable asoma:
Envejecer, morir
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma.       

The guest house

This being human is a guest house.
Every morning a new arrival.

A joy, a depression, a meanness,
some momentary awareness comes
as an unexpected visitor.

Welcome and entertain them all!
Even if they are a crowd of sorrows,
who violently sweep your house
empty of its furniture,
still, treat each guest honorably.
He may be clearing you out
for some new delight.

The dark thought, the shame, the malice.
meet them at the door laughing and invite them in.

Be grateful for whatever comes.
because each has been sent
as a guide from beyond.

Jelaluddin Rumi

(translation by Coleman Barks)

la casa d'hostes

Aquest ésser humà és una casa d'hostes.
Cada matí una nova arribada.
Una alegria, una depressió, un mesquinesa,
Un momentani instant de lucidesa
Arriba com un convidat inesperat.
Dóna'ls la benvinguda i entretén-los a tots!
Fins i tot si són una multitud de dolors què,
Violentament buiden els mobles de casa teva,
Encara, tracta cada convidat de manera honorable.
Ell potser et neteja per un nou delit.
El pensament fosc, la culpa, la maldat.
Rebe'ls a la porta amb un somriure i convide'ls a passar.
Sigues agrait per tot allò que be,
Perquè cadascun d'ells han estat enviats com un guia del més enllà.

Jelaluddin Rumi
(traducció Alvart)

El Caminant

'...A les copes dels arbres murmura el món, les seves arrels descansen en l'infinit però no es perden sino que amb tota la força de la seva existència pretenen només una cosa, complir la pròpia llei, la llei que resideix amagada en el seu interior: desenvolupar la forma pròpia, representar-se a si mateixos. No hi ha res que sigui més sagrat, res que sigui mes exemplar que un arbre vell i fort.'

Herman Hesse.

Esperando el Sunsed Limited.

'...un montón de gente esperando en el andén de una estación. Para ir al trabajo. Han hecho lo mismo cien veces, mil veces. No es más que un andén. Poca cosa más se puede decir. Pero podría ser que para uno de esos currantes que hacen el mismo trayecto cada día estar ahí al borde del andén sea algo más que esperar el tren. Podría ser incluso el borde del precipicio. El borde del universo. Está contemplando el fin de todos los dias que vendrán y trazando una sombra sobre todos los dias que ya pasaron.'  Cormac McCarthy.