the last invocation

 At the last, tenderly,

from the walls of the powerful. fortress'd house,

from the clasp of the knitted locks

from the keep of the well-closed doors,

let me be wafted.

Let me glide noiselessly forth;

with the key of softness unlock the locks- with a whisper,

set open the doors, oh soul!

Tenderly! be not impatient!

(strong is your hold, oh mortal flesh!

strong is your hold, oh love)

Walt whitman

la darrera invocació

Finalment,
deixant els espessos murs de la meva fortificada llar,
deixant enrera panys i forrellats,
deixant enrera les portes ben tancandes,
me'n vaig a poc a poc.

Sigilosament m'esllavisso.
Poso una clau ingràvida -un sospir- als panys.
Obre les portes, ànima meva!

Dolçament, sense impaciència...
T'aferres fort, carn mortal
t'aferres fort, amor!

Walt Whitman.

no volveré a ser joven

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jovenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
u la verdad desagradable asoma:
Envejecer, morir
es el único argumento de la obra.

Jaime Gil de Biedma.       

The guest house

This being human is a guest house.
Every morning a new arrival.

A joy, a depression, a meanness,
some momentary awareness comes
as an unexpected visitor.

Welcome and entertain them all!
Even if they are a crowd of sorrows,
who violently sweep your house
empty of its furniture,
still, treat each guest honorably.
He may be clearing you out
for some new delight.

The dark thought, the shame, the malice.
meet them at the door laughing and invite them in.

Be grateful for whatever comes.
because each has been sent
as a guide from beyond.

Jelaluddin Rumi

(translation by Coleman Barks)

la casa d'hostes

Aquest ésser humà és una casa d'hostes.
Cada matí una nova arribada.
Una alegria, una depressió, un mesquinesa,
Un momentani instant de lucidesa
Arriba com un convidat inesperat.
Dóna'ls la benvinguda i entretén-los a tots!
Fins i tot si són una multitud de dolors què,
Violentament buiden els mobles de casa teva,
Encara, tracta cada convidat de manera honorable.
Ell potser et neteja per un nou delit.
El pensament fosc, la culpa, la maldat.
Rebe'ls a la porta amb un somriure i convide'ls a passar.
Sigues agrait per tot allò que be,
Perquè cadascun d'ells han estat enviats com un guia del més enllà.

Jelaluddin Rumi
(traducció Alvart)

El Caminant

'...A les copes dels arbres murmura el món, les seves arrels descansen en l'infinit però no es perden sino que amb tota la força de la seva existència pretenen només una cosa, complir la pròpia llei, la llei que resideix amagada en el seu interior: desenvolupar la forma pròpia, representar-se a si mateixos. No hi ha res que sigui més sagrat, res que sigui mes exemplar que un arbre vell i fort.'

Herman Hesse.

Esperando el Sunsed Limited.

'...un montón de gente esperando en el andén de una estación. Para ir al trabajo. Han hecho lo mismo cien veces, mil veces. No es más que un andén. Poca cosa más se puede decir. Pero podría ser que para uno de esos currantes que hacen el mismo trayecto cada día estar ahí al borde del andén sea algo más que esperar el tren. Podría ser incluso el borde del precipicio. El borde del universo. Está contemplando el fin de todos los dias que vendrán y trazando una sombra sobre todos los dias que ya pasaron.'  Cormac McCarthy.

Leaves of grass

Stop this day and night with me

and you shall possess the origin of all poems,

You shall possess the good of the earth and sun....

there are millions of suns left,

You shall no longer take things at second or third hand....

nor look through the eyes of the dead....

nor feed on the spectres in books,

You shall not look through my eyes either,

nor take things from me,

You shall listen to all sides and filter them from yourself.

Walt Whitman

quédate hoy conmigo,

Vive conmigo  un día y una noche

Y poseerás el origen de todos los poemas,

Poseerás  lo bueno de la tierra y el sol... 

Aún quedan millones de soles,

 nada tomarás ya de segunda o tercera  mano... 

Ni mirarás por los ojos de los muertos, 

Ni te nutrirás con el espectro de los libros. 

Tampoco contemplarás el mundo con mis ojos. 

Ni tomarás las cosas de mis manos. 

Aprenderás a escuchar en todas direcciones. 

Y las filtrarás por ti mismo. 

Walt Whitman

fall

Brendan

t-shirt

la mort i la primavera

'... I aleshores em va agafar por. La por venia d'aquella resina que bullia sola, del sostre de llum amagat per tanta fulla, de tantes ales blanques que volaven com fulles de flor, de l'abella de mel, de les fulles mortes a terra que només eren record de fulla, ombres de primavera... I me'n vaig anar,  de primer a poc a poc i a recules; després vaig arrencar a córrer com si m'empaitessin l'home, la forca i la destral. A la ratlla del riu em vaig aturar amb les mans encastades a les orelles per a no sentir la quietud. L'abella em seguia. Vaig tornar a travessar el riu per sota per a enganyar-la i deixar-la perduda i sola amb les roses de gos i amb les aranyes que l'esperaven. A l'altra banda del riu vaig deixar la pudor de la fulla menjada d'eruga i vaig trobar la pudor de fems. La mort i la primavera. I vaig caure estirat a terra amb el cor buit de sang i les mans gelades. Perquè jo tenia tretze anys i l'home que s'havia ficat a dins de l'arbre per morir era el meu pare.'

MERCÈ RODOREDA

La mort i la primavera

1ª versió, capítol V de la primera part.