Altitude

I wonder
how it would be here with you,
where the wind
that has shaken off its dust in low valleys
touches one cleanly,
as with a new-washed hand,
and pain
is as the remote hunger of droning things,
and anger
but a little silence
sinking into the great silence.

Lola Ridge

Altura

Penso

con seria aquest lloc amb tu,

aquí, on el vent,

després d'haver-se tret la pols en les baixes valls,

em toca, net,

com una mà acabada de rentar,

i el dolor 
és com la remota  fam de coses que brunzen,

i l'odi

sols és un lleu silenci

que s'enfonsa en el gran silenci.

Lola Ridge

sitges

quinces



this be the verse

They fuck you up, your mum and dad.
They may not mean to, but they do.
They fill you with the faults they had
And add some extra, just for you.

But they were fucked up in their turn
By fools in old-style hats and coats,
Who half the time were soppy-stern
And half at one another's throats.

Man hands on misery to man.
It deepens like a coastal shelf.
Get out as early as you can,
And don't have any kids yourself.

Philip Larkin

Sia aquest el vers

T'han cardat bé, ta mare i ton pare.

Ells potser no volien, però ho han fet.

t'omplen amb els seus temors

i sumen algun més, només per tu.

Però ells varen ser cardats en el seu moment

per ximples amb barrets i abrics passats de moda,
Els quals, eren massa protectors
o bé no paraven de barallar-se.

La misèria humana passa de mà en mà

s'enfonsa com una plataforma en l'oceà.

fuig tan aviat com et sigui possible,

I de cap manera tinguis nens.

Philip Larkin

traducció: alvart

slavery

uncertain

martha nussbaum portrait

martha nussbaum interview

the disappearing island

Once we presumed to found ourselves for good
Between its blue hills and those sandless shores
Where we spent our desperate night in prayer and vigil,


Once we had gathered driftwood, made a hearth
And Hung our cauldron like a firmament,
the island broke beneath us like a wave.


The land Sustaining us seemed to hold firm
Only when we embraced it in extremis.
All I believe that happened there was vision.



seamus heaney

l'illa que desapareix

quan presumiem d'haver-nos trobat de veritat

entre els seus turons blaus i aquelles costes sense sorra

a on passàvem les nostres nits desesperades pregant i fent vetlla,

quan havíem recollit una pila de fusta, fet la foguera

i penjat l'olla com un firmament,

l'illa es trencà sota nostre com una onada.

la terra que ens sostenia només semblava ferma

quan l'abraçàvem in extremis.

crec que tot el que va passar era una visió.

seamus heaney

samuel beckett portrait

my right hand